Y entonces llegó Manel

MariCalpi me había hablado de ellos. En algún punto entre Aswan y Luxor escuché su versión de Common People (La Gent Normal) y me fliparon.

Y un día en BCN, tras desayunar con Tako, había quedado con Zirie en la FNAC (típico) y como llegué un poco pronto aproveché para comprarme el CD.

Amigos, lectores, commentaristas, voyeurs silenciosos, tienen que escuchar a estos señores.

La música mola. Zirie -que los ha visto en directo un buen puñado de veces- me decía que no suenan a nada que no hayas oído antes. A mí me flipa que toquen el ukelele, que de pronto usen xilófonos y que las canciones lleven trompetas, trombones, trompas y tubas, violines, violas, violonchelos, contrabajos, mandolinas, flautas dulces y coros, sin dejar de sonar a pop.

En lo que estamos de acuerdo es que lo realmente impresionante, lo que los hace tan totales, son las letras. Hay que escuchar las canciones pensando en lo que dicen: mi primera escucha del CD fue en el coche durante el viaje de vuelta. Efe conducía, EmeA dormía y Jona aguantaba estoicamente mientras Manel sonaba y yo traducía -como podía, es decir, malamente- las letras... Qué pasada, señores.

Y como a ningún youtubero se le ha ocurrido sutitular los videos, adjunto 5 canciones de Manel con las letras copipasteadas debajo:



Corrandes de la parella estable

Ens vam conèixer un dimecres fent cua al Cine Arcadín
i ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Li vaig oferir un caramelo un vespre de Sant Medir
i ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Una amiga molt amiga venia massa sovint
i ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
"Vols venir" vaig preguntar-li a conèixer els meus padrins
ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
I ara, ella, porta els nens al cole i jo faig els plats de la nit
ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,
i ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Jo sempre compro mantxego maqlgrat ella és més de brie,
i ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Jo sóc un fan de l'Astèrix i ella té tots els Tintins
ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Prefereixo que no parli del seu nòvio de París
que ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Jo sóc de ballar la Konga ella és decanta més pel Twist
ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Jo dic ets un ron amb cola ella vol carta de vins
i ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Ella admira en Kiarostami, jo sóc més de Jaques Tati
ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Jo ja sé 2 o 3 coses ella ja en sab 4 o 5
i ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits
ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Ella és reina de ses festes jo sóc un home avorrit
i ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí
Jo la miro i m'espanto no fos que escansés de mi
ens ha costat Dèu i ajuda arribar fins aquí



Els guapos són els raros

Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.
Ja fa més d’una hora que a la seva dona l’espera el Doctor Ramon.
Que avui s’han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos.
La dona es vol treure papada i l’home es farà fer un penis més gros.
Però, no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson.
I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral.
I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.

El Pepe és un noi que ha fet panxa i es passa el sant dia estirat llit.
Avui el rodegen tres metges i un jove becari amb un bisturí.
Amb un permanent delimiten l’essència greixosa que li extrauran.
I ell somia amb prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen mugrons.
Però, el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson.
I el tio organitza trobades d’amics del 600, i en té un de vermell.
I quan puja al poble, els nens li demanen que els porti a fer un tomb.

No saben que els guapos són els raros.
Ho sap tothom, però no ho diu ningú.
Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i no ballen bé.
També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.

I no passa res.
I no passa res.



Roma

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.

I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.



Al mar

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar…

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem a pala grega, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.



En la que el Bernat se't troba

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants
i amb una em vaig posar d’acord
vam conversar, vam riure i hem fet l’amor.
I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
amb un castellà força estrany, sorprenentment fluïd.

"Quin nas més gros que tens!", m’ha dit, la dona alta des del llit,
i a la paret ha assenyalat
un quadre verd que de nena havia pintat.
I "Que bonic! Que bonic! Que bonic!" m’he dit,
quina nena més dolça devia ser,
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt temps

"Si tanques els dos ulls", m’ha dit,
"si et quedes quiet a dins del llit,
t’ensenyaré una cançó que a casa
em cantaven per anar a dormir.
Parla d’un bosc i d’un senyor
que hi viu aïllat entre oms i flors
i es protegeix dels mals humans
amb un exèrcit d’animals".
I "Que bonic! Que Bonic! Que bonic!" m’he dit
i quina veu més fina que té,
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.

Però el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt,
que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
i que m’envies molts records.

(No son las mejores ni las de letras más bonitas, son las que más me apetecía poner)

Hacía tiempo que no me molaba tanto un CD, un grupo, una canción.